L'EDAR de la Molina tracta les aigües residuals del nucli de la Molina i les EDARs de la Supermolina i la Masella tracten les aigües residuals dels nuclis urbans de les zones de les estacions d'esquí. La capacitat de depuració de cada planta és de 300 m3/dia, servint cadascuna a una població màxima de 1.500 habitants. En totes 3 plantes l'aigua residual arriba per gravetat mitjançant un col·lector construït, conjuntament amb una depuradora, durant el desenvolupament ubanístic associat a les pistes d'esquí, de manera que part de l'obra civil de les antigues depuradores ha estat aprofitada. El tractament s'inicia en el pou de gruixuts, on es retenen els sòlids més grans, a continuació l'aigua és impulsada al desbast de sòlids fins. L'aigua ja pretractada passa a un tractament biològic, del tipus SBR (Sequential Batch Reactor), constituït per 2 dipòsits idèntics que fan de reactor biològic i de decantador, intercanviant la seva tasca uns quants cops al dia. Quan un dipòsit fa de reactor se li aporta oxígen mitjançant bufadors i difusors de bombolla fina. Quan un dipòsit fa de decantador el cicle acaba bombant la fracció líquida superior (aigua depurada) a la sortida de la planta i la fracció inferior (fang) cap a l'espessidor. El fang espessit s'envia a un dipòsit de fangs des d'on es retira periòdicament amb camions cuba. Totes les depuradores estan dins d'edificis tancats per tal de protegir el procès de les baixes temperatures de l'hivern i reduir l'impacte visual.